Misteris de la boira (Selena Soro)

“Els Arbis sempre diuen que hi ha dues àguiles dins de cada persona. L’una busca la foscor, l’altra busca la llum. L’una tria l’odi, i l’altra, l’amor. I sabeu qui guanya la batalla? No la més forta, ni tampoc la més intel·ligent, o la més valenta. La batalla la guanya l’àguila que decidim alimentar.”

Misteris de la Boira
Selena Soro
Premi Carlemany per al Foment de la lectura
Editorial Columna

L’hora violeta (Montserrat Roig)

“La Norma s’hi havia desfet, en cada un dels seus entrevistats, en cada un dels testimonis sobre els camps nazis. S’hi repetia, s’hi escampava. Vivia cada conversa com si fos l’única, la més important. Com si cada paraula, cada frase, tingués relleu per si sola, d’una manera que ni el mateix entrevistat podia copsar. Cada personatge tenia valor per ell mateix, era l’únic. Cada entrevista havia estat un acte d’amor, curt però intens. I, d’aquesta manera, fugia. No havia de mirar els seus propis ulls”

L’hora violeta (de la Montserrat Roig)

La trena (Laetitia Colombani)

Aquest llibre m’ha encantat i com que gira al voltant de tres històries de dones, a tres llocs del món molt diferents, però en el fons unides, n’he triat tres fragments, un per a cada territori. Aviso: són durs!

Índia:
“La Smita ha sentit més d’un cop aquestes xifres que esgarrifen: dos milions de dones assassinades al país, cada any. Dos milions de víctimes de la barbàrie dels homes, mortes en la indiferència general. I el món ni s’immuta. El món les ha abandonat.”

Itàlia:
“Aquí els homes són loquaços, els agrada parlar d’ells mateixos. A les dones els correspon escoltar-los. Tal com li va explicar la seva mare, se’ls ha de deixar brillar.”

Canadà:

Aleshores es diu que l’univers treballa de concert perquè es curi. Li ve al cap una frase del Talmud: Qui salva una vida, serà com si hagués salvat el món. 

Quiet (Màrius Serra)

Permeteu-me que en aquesta ocasió subratlli dos fragments on em sento molt reconeguda:

De vegades penso que la meva dèria pels jocs de paraules és un virus hiperactiu i que, tard o d’hora, seré jutjat (i comdemnat) com a responsable directe de molts contagis.”

El fragment següent fa referència a aquells conductors/es que aparquen damunt de la vorera i no permeten que les persones amb mobilitat reduïda puguin passar:

El món continua pel de cabrons, però no penso muntar cap puta organització per combatre’ls.”

Quiet
Màrius Serra
Editorial Empúries

 

Un circ al pati de casa (Damià Bardera)

Bon dia!

Fa dos mesos que no corro per aquí.

Faré algunes entrades per recordar els llibres que vaig llegint.

Un recull de contes, impactant, dur, ben escrit, d’un autor que desconeixia, en Damià Bardera, i que vaig trobar en l’Antologia de microrelats que ha dirigit en Jordi Masó.

Normalment poso un fragment o frase del llibre llegit però en aquest cas em saltaré les meves pròpies normes ja que cada conte és prou llar i prou curt i prou exacte com per llegir-lo ben sencer. Si ho feu abans d’anar a dormir, compte amb els somnis!

 

Un circ al pati de casa
Damià Bardera
Ed. Empúries

 

El dia que va morir David Bowie (Sebastià Portell)

“Després pens: si l’amor és una cosa que s’ha d’aprendre és que algú se l’ha inventat. I, si és així, és que no és una existència, sinó una intermitència, alguna cosa que pobla el món de tant en tant quan a algú li passa pel cap dedicar-s’hi i fingir que ho duu a dins de sèrie, ben incorporat. “

El dia que va morir David Bowie

de Sebastià Portell
Labreu edicions