Escola de fantasia de Gianni Rodari

No es neix amb l’instint de la lectura, com sí que es neix amb el de menjar o beure. Es tracta d’una necessitat cultural que només pot ser inoculada en la personalitat infantil. És una operació molt delicada perquè l’única comparació que suporta és la de la inoculació d’un nou sentit, el sentit del llibre, la capacitat d’utilitzar el llibre també com a instrument per conèixer el món, per conquerir la realitat, per créixer.

Escola de fantasia.
Gianni Rodari
Traducció de Bel Olid

Herba d’enamorar de la Teresa Moure

I moltes de les que anomenen bruixes no són res més que dones desafortunades en riquesa o en abandonaments, velles la majoria, que es dediquen a alleujar les penes d’altres i per això les persegueixen i les executen els qui no volen entendre que el dolor, per molt natural que sigui, no és bo, que converteix l’ésser humà en una bèstia, i apaivagar-lo és un art, i un saber; que potser la religió de Jesús no ens mana apiadar-nos del famolenc i de l’assedegat, del pobre, del qui està nu? Doncs encara més s’apiadarà del qui pateix. I no diré res més, que em vull mantenir lliure de sospita, i sencera.

Herba d’enamorar
Teresa Moure
Traducció Pere Comellas

“A punt” al suplement de Cultura del diari Avui

 

Una persona a qui aprecio molt, en Lluís, m’ha trucat quan aquest matí començava a sortir el sol. Em diu: Núria, has vist que surts al suplement de cultura del diari Avui?

Noooo…quina sorpresa! El poeta Toni Gol fa un repàs del llibre que vam escriure amb la Lali Ribera i en Jordi Roig, “A punt”. Quina meravella! Em sento tan afortunada per tantes coses!

Gràcies, Martí Porter!

Fa temps en Martí Porter em va demanar que fes el pròleg de: “Carmen a Granollers. Ocell rebel” (Editorial Alpina. Col·lecció Marcòlic). M’ho vaig passar teta escrivint-lo.

El divendres (19 de gener) vam presentar el llibre a la Biblioteca d’Aiguafreda.

Com que sempre he pensat que m’ho va demanar perquè em veu molt Carmen i la Carmen, de Bizet, venia cigarrets i duia un clavell vermell amb el que seduïa, vaig preparar clavell22s de paper amb frases del llibre així com cigarrets que en comptes de tabac contenien literatura. I ho vam repartir entre el públic.

Una presentació diferent, amb un públic enriquidor, una bibliotecària autèntica i generosa i un Martí, com sempre, noble, íntegre i brillant.

(Gràcies Pilar Jarque per ser-hi i per compartir la foto dels clavells).