Sis nits d’agost (de Jordi Lara)

Llegir les “Sis nits d’agost” d’en Jordi Lara (on parla de la mort d’en Xirinacs) ha estat contundent. Un bon amic me’l va deixar, perquè coneix algunes de les meves debilitats, i el vaig devorar amb un parell de dies. Coneixia quasi tots els personatges de la història! NO puc fer-ne cap anàlisi literària (no tinc prou coneixements) però en deixo un fragment que m’ha agradat:

Els savis i els sants han estat sempre uns exagerats. Jesús va ser un exagerat per amor”

Acompanyar a l’autoedició com si es tractés d’un somni

Durant mesos he acompanyat a la M. Rosa Poncell, una dona magnífica, a autoeditar-se una petita síntesi de vida. Un llibre entre filosòfic i espiritual que feia temps que anava escrivint. 

Quan ens vam conèixer li vaig comentar que no podia pas ensenyar-li a escriure ni fer d’editora però que el que sí que m’agradava fer sovint és somiar i, per a mi, l’edició d’un llibre és un viatge que cal cuidar com si fos un gran somni. Des de llavors l’he acompanyada a imaginar-se el format del llibre, la presentació, la imatge, la composició i tot plegat han estat unes trobades molt i molt generoses i amoroses.
 
Amb l’ajuda dels fotògrafs Vicenç Lafebre i Pep Tort hem trobat la foto de la portada i una foto d’interior respectivament. Amb l’ajut de ConcepteGràfic, amb la seva neboda, l’Elena Poncell i el seu company, en Pol, van fer el disseny de la portada. I gràcies a en Nicolau Poncell vam preparar la presentació. 

Tot plegat un somni per a les dues que vam presentar en públic el divendres 14 de juny davant dels seus amics i família, entre 40 i 50 persones, a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri. 

Una experiència d’ànima, d’amor, de vida, que per a mi ha estat un regalàs.

Un honor presentar més de 60 autors i autores vallesans

Soc vallesana de vocació tot i que he tingut la gran sort de viure al Barcelonès, al Maresme i a la Selva.

Allà on he estat, he intentat (en la mesura del que em permetien les circumstàncies vitals) participar en la cultura i les iniciatives de cada territori. 

Presentar o connectar persones dins del món de la creativitat és una de les meves passions.

Per aquests motius i perquè estimo el meu Vallès va ser un honor ser la presentadora de més de 60 autors i autores vallesans a la plaça de la Porxada de Granollers, el dilluns 22 d’abril de 2019.

Gràcies, Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Granollers, per comptar amb mi!

Gràcies, vida, per seguir-me fent aquests regals tan poètics! 

el silenci a Hospitalia (Sant Antoni de Vilamajor)

Fa poc he descobert un espai on puc meditar en comunitat. Intento anar-hi sempre que puc. Es tracta d’una meditació en silenci d’una hora de durada a dos quarts de vuit del matí o del vespre. El conductor del grup és l’Eladi Freixa. De moment he llegit la biografia que acaba de publicar l’editorial Contenido en movimiento i que ha estat escrita per Fabián Murciano. De moment només puc dir que em fascina l’obertura del projecte, el respecte per a totes les persones que hi anem sense que ningú et vulgui “vendre” cap idea ni moviment, la integració de diverses tradicions culturals i el silenci que em prepara per a tornar a ser jo mateixa ben aviat.

Gràcies, Eladi! Gràcies, vida!

 

Més informació a:

http://www.hospitaliacontemplacion.com/

Dimarts recitem a la Biblioteca Mirasol de Sant Cugat

Amb en Miquel Santaeulàlia ara fa prop d’un any que vam iniciar el camí a escriure un llibre junts. 

A la Biblioteca Mirasol de Sant Cugat el dimarts 9 d’abril a dos quarts de vuit del vespre, dins el cicle Poe2ia, recitarem fragments i us explicarem l’essència d’aquest llibre que esperem publicar el mes de setembre. 

M’encanta que em retratin els texts!

El fotògraf Pere M. Barba ha fet un retrat d’un text del llibre “V de Bes” i li agraeixo moltíssim!
 
Sóc a la pista de ball
danso desordenada
com els mots.
M’atrapa
l’aclucada d’ull
d’un punt i coma
mentre els punts suspensius
m’abracen la cintura.
Em mires
de lluny
des del punt i a part.
I jo estimo
el ganivet del lampista
el got mig ple
i la teva sabata
esparracada
de tant ballar.
 

L’arquitectura del conte (Isidre Grau)

Aquest llibre el vaig llegir la tardor del 2010. En aquells moments va ser una recomanació magnífica de la professora que tenia a l’Ateneu Barcelonès, la Laura López Granell. 

Aquesta setmana l’he recuperat i em quedo amb una expressió:

“Si el conte opta pels enfocaments curts, no és per conformar-se amb conclusions d’abast limitat, sinó per traslladar la força dels detalls minúsculs a les problemàtiques majúscules.”