L’experiència de la pèrdua de Joan-Carles Mèlich

Aquest llibre em reconeix, ha posat paraules a l’experiència, al dolor.

Us en deixo un fragment:

“Ser compassiu és ser a l’altura del que l’altre em demana. Sovint és una demanda no explícita, silenciosa. Ser compassiu vol dir saber-lo tractar adequadament, acompanyar-lo, fer-se càrrec del seu sofriment i millorar, en la mesura del possible, el seu estat. Tot pot començar amb una presència, o amb una abraçada, o amb una mirada, això és indiferent. El més important és ser-hi en el moment adequat, i que l’altre sàpiga que no està sol, que pot tenir confiança. La compassió es basa en la confiança, en l’atenció gratuïta.”

L’experiència de la pèrdua. 
Assaig de filosofia literària.

Joan Carles-Mèlich

Descobriment de Carles Amill a Vinyols i els Arcs

Fa pocs dies, gràcies a l’Elena Padrell, vam recitar a Vinyols i els Arcs, davant la sala d’exposicions Carles Amill. I tot i que anar a prop de Reus sempre garanteix un nivell considerable de màgia, aquesta vegada va ser extraordinària. I vam descobrir que la poesia de la Hilda Hilst sona bé amb un bon saxofonista de fons, o amb les campanades del poble. I abans de marxar una darrera sorpresa, un llibre, d’en Carles Amill com a pintor i dibuixant i en Jordi Cervera com a escriptor. Us en deixo un tast d’imatge i text…i per a mi, que fa 3 mesos que estudio el tarot des del vessant més artístic, em va fascinar la casualitat d’aquests mots.

08. Cadires de colors

Seurem,
viurem,
descobrirem el tarot de la sort,
badarem,
gaudirem del simulacre d’existir,
sí, gaudirem,
pensarem com fugir,
patirem
i, amb el gran silenci, oblidarem.

del llibre “Amb regust de pintallavis” Jordi Cervera / Dibuixos: Carles Amill (Arola Edicions)

 

Em vaig sentir identificada amb aquest llibre

El meu nebot gran, en Bernat, em va deixar el llibre “La iaia no hi toca” i em vaig sentir molt identificada. Una iaia poeta, que mai ha guanyat cap premi però que juga a escriure constantment, com a passió vital, i que li ensenya al seu net. Tant sols un infant hagi descobert una nova manera de mirar les paraules a través d’algun dels meus tallers de joc d’escriure, crec que ja valdria la pena el que faig.

“La iaia no hi toca” de José Ignacio Valenzuela (traduït per Tina Vallès); il·lustracions de Patricio Betteo. Editorial BirBiro

Anades d’olla (llibre del grup Pasta de full)

Tots els textos d’aquest llibre m’han entusiasmat: frescos, treballats, rodons, breus, alegres, deliciosos.

Són del grup Pasta de Full que celebren 20 anys d’escriure juntes trobant-se cada 15 dies per crear plegades. Felicitats, xiquetes!

Trio el text: ORGASMES EN CADENA

Puja la temperatura.
Espeteguen els gemecs.
Tothom s’eixampla, l’espai s’estreny.
No hi ha lloc.
Alguns ressagats arriben al clímax més tard.
El sostre de ferro es mou.
Entra la llum.

Qui vol crispetes?

Jung i el Tarot

El viatge a través de les cartes del Tarot, és bàsicament un viatge a la nostra pròpia profunditat.

Quan es consulta el tarot, no són les cartes el que s’ha de llegir: el que cal llegir és la pròpia vida.

Segons Jung: a l’ànima hi ha un procés autònom, independent de les circumstàncies, que aspira a una meta, al que en va dir: procés d’individuació. 

Jung i el Tarot
de Sallie Nichols

Editorial Kairós

Escriure amb la teva germana sobre un artista local, en Jordi Parera

A vegades saps que vols fer una cosa, com per exemple escriure amb la teva germana, la Montse, i no trobes mai el moment de començar. Llavors reps la trucada d’una persona que et proposa un projecte, que cal fer amb pocs dies, i ja no val cap excusa: escrivim, les dues, juntes. Acompanyem les imatges que va pintar un artista local de Cànoves, en Jordi Parera, i intentem ser-li el màxim fidels. Gràcies, Eulàlia, per la proposta! Gràcies, Montse, per ser sempre el meu àngel!

 

Permagel (d’Eva Baltasar)

Morir en un racó estaria bé, hauria de ser possible llogar racons on ben dormir, sense interferències, sense bombones d’oxigen autopropulsades depenjant-se per sorpresa a sobre teu just al darrer moment, on les mesures de seguretat et garantissin, t’asseguressin, una mort com cal.

Permagel d’Eva Baltasar

Club Editor

Escola de fantasia de Gianni Rodari

No es neix amb l’instint de la lectura, com sí que es neix amb el de menjar o beure. Es tracta d’una necessitat cultural que només pot ser inoculada en la personalitat infantil. És una operació molt delicada perquè l’única comparació que suporta és la de la inoculació d’un nou sentit, el sentit del llibre, la capacitat d’utilitzar el llibre també com a instrument per conèixer el món, per conquerir la realitat, per créixer.

Escola de fantasia.
Gianni Rodari
Traducció de Bel Olid

Herba d’enamorar de la Teresa Moure

I moltes de les que anomenen bruixes no són res més que dones desafortunades en riquesa o en abandonaments, velles la majoria, que es dediquen a alleujar les penes d’altres i per això les persegueixen i les executen els qui no volen entendre que el dolor, per molt natural que sigui, no és bo, que converteix l’ésser humà en una bèstia, i apaivagar-lo és un art, i un saber; que potser la religió de Jesús no ens mana apiadar-nos del famolenc i de l’assedegat, del pobre, del qui està nu? Doncs encara més s’apiadarà del qui pateix. I no diré res més, que em vull mantenir lliure de sospita, i sencera.

Herba d’enamorar
Teresa Moure
Traducció Pere Comellas