L’hora violeta (Montserrat Roig)

“La Norma s’hi havia desfet, en cada un dels seus entrevistats, en cada un dels testimonis sobre els camps nazis. S’hi repetia, s’hi escampava. Vivia cada conversa com si fos l’única, la més important. Com si cada paraula, cada frase, tingués relleu per si sola, d’una manera que ni el mateix entrevistat podia copsar. Cada personatge tenia valor per ell mateix, era l’únic. Cada entrevista havia estat un acte d’amor, curt però intens. I, d’aquesta manera, fugia. No havia de mirar els seus propis ulls”

L’hora violeta (de la Montserrat Roig)

La trena (Laetitia Colombani)

Aquest llibre m’ha encantat i com que gira al voltant de tres històries de dones, a tres llocs del món molt diferents, però en el fons unides, n’he triat tres fragments, un per a cada territori. Aviso: són durs!

Índia:
“La Smita ha sentit més d’un cop aquestes xifres que esgarrifen: dos milions de dones assassinades al país, cada any. Dos milions de víctimes de la barbàrie dels homes, mortes en la indiferència general. I el món ni s’immuta. El món les ha abandonat.”

Itàlia:
“Aquí els homes són loquaços, els agrada parlar d’ells mateixos. A les dones els correspon escoltar-los. Tal com li va explicar la seva mare, se’ls ha de deixar brillar.”

Canadà:

Aleshores es diu que l’univers treballa de concert perquè es curi. Li ve al cap una frase del Talmud: Qui salva una vida, serà com si hagués salvat el món. 

Quiet (Màrius Serra)

Permeteu-me que en aquesta ocasió subratlli dos fragments on em sento molt reconeguda:

De vegades penso que la meva dèria pels jocs de paraules és un virus hiperactiu i que, tard o d’hora, seré jutjat (i comdemnat) com a responsable directe de molts contagis.”

El fragment següent fa referència a aquells conductors/es que aparquen damunt de la vorera i no permeten que les persones amb mobilitat reduïda puguin passar:

El món continua pel de cabrons, però no penso muntar cap puta organització per combatre’ls.”

Quiet
Màrius Serra
Editorial Empúries

 

Un circ al pati de casa (Damià Bardera)

Bon dia!

Fa dos mesos que no corro per aquí.

Faré algunes entrades per recordar els llibres que vaig llegint.

Un recull de contes, impactant, dur, ben escrit, d’un autor que desconeixia, en Damià Bardera, i que vaig trobar en l’Antologia de microrelats que ha dirigit en Jordi Masó.

Normalment poso un fragment o frase del llibre llegit però en aquest cas em saltaré les meves pròpies normes ja que cada conte és prou llar i prou curt i prou exacte com per llegir-lo ben sencer. Si ho feu abans d’anar a dormir, compte amb els somnis!

 

Un circ al pati de casa
Damià Bardera
Ed. Empúries

 

El dia que va morir David Bowie (Sebastià Portell)

“Després pens: si l’amor és una cosa que s’ha d’aprendre és que algú se l’ha inventat. I, si és així, és que no és una existència, sinó una intermitència, alguna cosa que pobla el món de tant en tant quan a algú li passa pel cap dedicar-s’hi i fingir que ho duu a dins de sèrie, ben incorporat. “

El dia que va morir David Bowie

de Sebastià Portell
Labreu edicions

Presentem llibre nou!

Si encara no heu estrenat el calendari del 2020 us animem a anotar:

Dimecres 22 de gener de 2020 a les 19h a la Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217)

Presentació del llibre:

“LLETRES DE CANVI”
(de Témenos Editorial)

amb els autors (en Miquel Santaeulàlia i una servidora) i l’escriptor Sebastià Portell

Per a nosaltres és un llibre molt i molt especial (però suposo que això ho diu tothom, oi?)

(Si no podeu venir, podeu comprar el llibre encarregant-lo a qualsevol llibreria, si us ve de gust, esclar)

Ho tornarem a fer (Jordi Cuixart)

“El 1943, en l’Europa ocupada pel feixisme i l’esperança enfonsant-se en la desesperació, Albert Camus es negava a sucumbir a l’odi i escrivia a Cartes a un amic alemany: És justament pels matisos, que combatem. Pel matís que separa el sacrifici de la mística, l’energia de la violència, la força de la crueltat, lluitem encara per aquell lleu matís que separa allò vertader d’allò fals.

Ara i sempre, rebutjo l’odi i cultivo la tendresa en l’exemple de la meva pròpia vida.”

del llibre Ho tornarem a fer

de Jordi Cuixart 

Ara Llibres

Antologia de microrelats catalans: Bones confitures

Em sento afortunada.

L’escriptor Jordi Masó ha fet una selecció de microrelats de 90 autors/es entre els quals he estat seleccionada per tal de publicar el llibre: 

Bones confitures.
Antologia de microrelats catalans 

(Editorial Témenos)

Es farà la primera presentació del llibre a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) el dia 7 de setembre a les 18h (Escenari 2).