Anades d’olla (llibre del grup Pasta de full)

Tots els textos d’aquest llibre m’han entusiasmat: frescos, treballats, rodons, breus, alegres, deliciosos.

Són del grup Pasta de Full que celebren 20 anys d’escriure juntes trobant-se cada 15 dies per crear plegades. Felicitats, xiquetes!

Trio el text: ORGASMES EN CADENA

Puja la temperatura.
Espeteguen els gemecs.
Tothom s’eixampla, l’espai s’estreny.
No hi ha lloc.
Alguns ressagats arriben al clímax més tard.
El sostre de ferro es mou.
Entra la llum.

Qui vol crispetes?

Jung i el Tarot

El viatge a través de les cartes del Tarot, és bàsicament un viatge a la nostra pròpia profunditat.

Quan es consulta el tarot, no són les cartes el que s’ha de llegir: el que cal llegir és la pròpia vida.

Segons Jung: a l’ànima hi ha un procés autònom, independent de les circumstàncies, que aspira a una meta, al que en va dir: procés d’individuació. 

Jung i el Tarot
de Sallie Nichols

Editorial Kairós

Escriure amb la teva germana sobre un artista local, en Jordi Parera

A vegades saps que vols fer una cosa, com per exemple escriure amb la teva germana, la Montse, i no trobes mai el moment de començar. Llavors reps la trucada d’una persona que et proposa un projecte, que cal fer amb pocs dies, i ja no val cap excusa: escrivim, les dues, juntes. Acompanyem les imatges que va pintar un artista local de Cànoves, en Jordi Parera, i intentem ser-li el màxim fidels. Gràcies, Eulàlia, per la proposta! Gràcies, Montse, per ser sempre el meu àngel!

 

Permagel (d’Eva Baltasar)

Morir en un racó estaria bé, hauria de ser possible llogar racons on ben dormir, sense interferències, sense bombones d’oxigen autopropulsades depenjant-se per sorpresa a sobre teu just al darrer moment, on les mesures de seguretat et garantissin, t’asseguressin, una mort com cal.

Permagel d’Eva Baltasar

Club Editor

Escola de fantasia de Gianni Rodari

No es neix amb l’instint de la lectura, com sí que es neix amb el de menjar o beure. Es tracta d’una necessitat cultural que només pot ser inoculada en la personalitat infantil. És una operació molt delicada perquè l’única comparació que suporta és la de la inoculació d’un nou sentit, el sentit del llibre, la capacitat d’utilitzar el llibre també com a instrument per conèixer el món, per conquerir la realitat, per créixer.

Escola de fantasia.
Gianni Rodari
Traducció de Bel Olid

Herba d’enamorar de la Teresa Moure

I moltes de les que anomenen bruixes no són res més que dones desafortunades en riquesa o en abandonaments, velles la majoria, que es dediquen a alleujar les penes d’altres i per això les persegueixen i les executen els qui no volen entendre que el dolor, per molt natural que sigui, no és bo, que converteix l’ésser humà en una bèstia, i apaivagar-lo és un art, i un saber; que potser la religió de Jesús no ens mana apiadar-nos del famolenc i de l’assedegat, del pobre, del qui està nu? Doncs encara més s’apiadarà del qui pateix. I no diré res més, que em vull mantenir lliure de sospita, i sencera.

Herba d’enamorar
Teresa Moure
Traducció Pere Comellas

“A punt” al suplement de Cultura del diari Avui

 

Una persona a qui aprecio molt, en Lluís, m’ha trucat quan aquest matí començava a sortir el sol. Em diu: Núria, has vist que surts al suplement de cultura del diari Avui?

Noooo…quina sorpresa! El poeta Toni Gol fa un repàs del llibre que vam escriure amb la Lali Ribera i en Jordi Roig, “A punt”. Quina meravella! Em sento tan afortunada per tantes coses!

Gràcies, Martí Porter!

Fa temps en Martí Porter em va demanar que fes el pròleg de: “Carmen a Granollers. Ocell rebel” (Editorial Alpina. Col·lecció Marcòlic). M’ho vaig passar teta escrivint-lo.

El divendres (19 de gener) vam presentar el llibre a la Biblioteca d’Aiguafreda.

Com que sempre he pensat que m’ho va demanar perquè em veu molt Carmen i la Carmen, de Bizet, venia cigarrets i duia un clavell vermell amb el que seduïa, vaig preparar clavell22s de paper amb frases del llibre així com cigarrets que en comptes de tabac contenien literatura. I ho vam repartir entre el públic.

Una presentació diferent, amb un públic enriquidor, una bibliotecària autèntica i generosa i un Martí, com sempre, noble, íntegre i brillant.

(Gràcies Pilar Jarque per ser-hi i per compartir la foto dels clavells).