Escola de fantasia de Gianni Rodari

No es neix amb l’instint de la lectura, com sí que es neix amb el de menjar o beure. Es tracta d’una necessitat cultural que només pot ser inoculada en la personalitat infantil. És una operació molt delicada perquè l’única comparació que suporta és la de la inoculació d’un nou sentit, el sentit del llibre, la capacitat d’utilitzar el llibre també com a instrument per conèixer el món, per conquerir la realitat, per créixer.

Escola de fantasia.
Gianni Rodari
Traducció de Bel Olid

fins sempre, sacerdotessa!

Fins sempre, Teresa Domènec Bau!

Vaig conèixer la Teresa que ella va voler perquè per damunt de tot la Teresa ha estat una dona valenta i lliure, que ha triat sempre fer el que ha volgut: en la vida i en la mort.

I li dic sacerdotessa perquè des que la vaig conèixer ha estat la meva guia espiritual (i crec que de més d’una persona) perquè el seu esperit era net com l’aigua i generós com una font abundant.

Per tant, només us puc dir el que he tingut el privilegi de viure amb ella i cadascú de vosaltres l’anireu complementant amb les parcel·les que us ha mostrat perquè també era sàvia, d’una saviesa natural i treballada: llibres, música, art, teatre. De fet, és ella qui m’ha ensenyat a llegir els llibres i la vida.

I era escriptora i crec que el millor homenatge és provar d’explicar qui era i com era al món a través dels seus textos que diuen:

Tenim aquest ara cruel i fugisser on esperar un demà millor era un pur acte de masoquisme…Tenim aquest ara de la pèrdua física de l’amiga, filla, mare, àvia, veïna. Teresa, no tenies pas controlat l’esglai dels qui t’estimen? Perquè la tristesa i dolor dels seus rostres són sinònims de l’immens amor que despertaves. Però hem d’estar tranquils perquè “la por mai va foragitar-li la vida” i va ser-hi amb l’ànima plena, ben plena. I no ha estat pas fàcil que, d’alguna manera, és un dels adolescents que creien en la utopia i als quals la realitat va fer fora del paradís. I aquesta malaltia li va fer perdre l’agilitat del vímet, que li feia possible saltar d’una situació a una altra.

Finalment s’ha embolcallat amb la serenor de la mort, sense por, ni curiositat, només pau; una pau que només ha estat possible per, com diu ella:

 

Sento amor per la vida, sí, però un amor viu, juganer, exigent, ple de desig: un amor que cerca ser un ventall de vida.

Gràcies, gràcies, gràcies, Teresa!