Gràcies, Vicenç Lafebre!

M’ha costat anys acceptar que soc una artista i entendre que tots, sense excepció, ho som.

Em sento molt agraïda per estar envoltada d’artistes amb talent com en Vicenç Lafebre (per aquestes fotos magnífiques), l’Alba Valls per un logo fresc i elegant, en Pere de la Perruqueria Pere de Breda per jugar amb el meu cap, la Teresa Domènec per ensenyar-me que la vida viu i que cal perseguir el somni…i l’altre Teresa, la mare que em va parir!

Gràcies, gràcies, gràcies!

Anades d’olla (llibre del grup Pasta de full)

Tots els textos d’aquest llibre m’han entusiasmat: frescos, treballats, rodons, breus, alegres, deliciosos.

Són del grup Pasta de Full que celebren 20 anys d’escriure juntes trobant-se cada 15 dies per crear plegades. Felicitats, xiquetes!

Trio el text: ORGASMES EN CADENA

Puja la temperatura.
Espeteguen els gemecs.
Tothom s’eixampla, l’espai s’estreny.
No hi ha lloc.
Alguns ressagats arriben al clímax més tard.
El sostre de ferro es mou.
Entra la llum.

Qui vol crispetes?

Gràcies, Carles Hac Mor!

El poeta Carles Hac Mor em va ensenyar que tots som poetes! i així ho he entès per sempre més. Per a mi fou un democratitzador de l’escriptura, de l’art, de la creativitat i per això, i perquè mai vaig detectar-li supèrbia: l’admiro.

Vaig recitar a la trobada que es va fer a Sant Feliu de Guíxols el 22 de juny (dos anys després de la seva mort). El text que vaig triar és un joc de paraules escrit pensant en ell.

 

Et versaria
els versicles
fins que et versessin
oblidant que ets l’adversari
que mai seràs convers
d’aquest amor subversiu.

Et versaria
impedint-te conversar
ni diversions fora del vers
ni pretextos adversos:
Versant-te i prou!
sense esperar cap inversió
en intencions perverses
i sense creure mai
que ets el meu únic univers.