Aquest any busco la meva essència: nú

Fa 20 anys, per posar una xifra, que tinc una assignatura pendent: integrar el ser, el fer, el conèixer i el compartir. O sigui, ser coherent amb la meva essència. Aquest blog/web és un dels instruments per provar d’aconseguir-ho.

Us heu preguntat mai quins són els vostres dons o talents? Els sou lleials? En el meu cas crec que sempre he estat a la frontera entre saber qui era i ser-ho; entre conèixer el que sabia fer millor i fer-ho; entre conèixer les meves habilitats i creure-me-les; entre compartir-ho o amagar-me dins meu.

Enguany he decidit intentar cercar la meva essència i ser el màxim de coherent amb mi: tot plegat com una mostra d’amor cap a mi mateixa i, alhora, és clar, cap als qui estimo i cap a l’univers en general. Perquè d’alguna forma si tots i cadascun de nosaltres brillem millor, tot té una llum més càlida.

Amb aquesta magnífica foto d’en Vicenç Lafebre miro la meva essència, la Nú, i somrient li dic: provaré de ser jo al 100% el màxim de temps possible.

I aprofito per agrair a en Valentín (que podeu seguir a: https://crea2vida.com/) que m’ajuda en aquest procés.

Gràcies, Martí Porter!

Fa temps en Martí Porter em va demanar que fes el pròleg de: “Carmen a Granollers. Ocell rebel” (Editorial Alpina. Col·lecció Marcòlic). M’ho vaig passar teta escrivint-lo.

El divendres (19 de gener) vam presentar el llibre a la Biblioteca d’Aiguafreda.

Com que sempre he pensat que m’ho va demanar perquè em veu molt Carmen i la Carmen, de Bizet, venia cigarrets i duia un clavell vermell amb el que seduïa, vaig preparar clavell22s de paper amb frases del llibre així com cigarrets que en comptes de tabac contenien literatura. I ho vam repartir entre el públic.

Una presentació diferent, amb un públic enriquidor, una bibliotecària autèntica i generosa i un Martí, com sempre, noble, íntegre i brillant.

(Gràcies Pilar Jarque per ser-hi i per compartir la foto dels clavells).

Quanta pissarra per escriure vida!

Si en una habitació hi ha foscor i obres les finestres i a fora hi ha llum, entrarà la llum però si pretens fer-ho al revés, que la foscor inundi la llum, no és possible.

(Magnífica foto d’en Vicenç Lafebre. Gràcies, amic meu)

 

Inspiració: respirar i crear

“Tot acte creatiu conté algun grau de transcendència. Es requereixen dos factors per produir-la: inspiració i passió. La inspiració d’una obra artística conté sempre algun toc de l’esperit diví, que permet a l’artista renunciar al seu jo i fondre’s amb la seva obra.”

L’espiritualitat del cos
Alexander Lowen
Editorial Paidós

Ponç Pons

El Rodamots ens recomana aquesta frase del dia:

Té raó Molière quan insinua: «Es pot ser bona persona i fer els versos malament», però també es poden fer grans obres i ser humanament un miserable.
—Ponç Pons (Alaior, Menorca 1956)

 

Si voleu subscriure-us al Rodamots podeu clicar aquí.

Passamaneria de Pruden Panadès

“Ignorava que un dia hauria de descobrir la qualitat elàstica de l’amor. Que aquella pulsió podia prendre formes planes o tubulars, però que sempre s’estenia sense trencar-se, suportant fins i tot amors inesperats.

Passamaneria
Pruden Panadès
Godall Edicions

Gràcies, Vicenç Lafebre!

Avui en Vicenç Lafebre m’ha fet aquest regalàs. Amb ell, amic des de fa 20 anys, hem compartit camí artístic amb:

  • la magnífica portada del “V de Bes
  • les fotografies del llibre d’enganxines “Fotopoemes que enganxen
  • 2 llibres de fotografies artístiques seves
  • molts somriures i molta confiança.

Em sento afortunada.

Gràcies, Vicenç!