un instant màgic

Fa més de 4 anys que tinc la sort de treballar amb un ésser excepcional i molt bon professional, en Joan Naveros (de l’empresa d’audiovisual http://www.innodec.cat/). Redacto les notícies de la televisió local de Vilanova del Vallès i entrevisto vilanovins i vilanovines.

Dissabte, 20 de gener de 2018, en un campionat comarcal d’escacs vaig entrevistar un nen que em va fer somriure de valent: era un comunicador nat!

Som el que comuniquem, amb les paraules i amb els silencis. 

Aquest any busco la meva essència: nú

Fa 20 anys, per posar una xifra, que tinc una assignatura pendent: integrar el ser, el fer, el conèixer i el compartir. O sigui, ser coherent amb la meva essència. Aquest blog/web és un dels instruments per provar d’aconseguir-ho.

Us heu preguntat mai quins són els vostres dons o talents? Els sou lleials? En el meu cas crec que sempre he estat a la frontera entre saber qui era i ser-ho; entre conèixer el que sabia fer millor i fer-ho; entre conèixer les meves habilitats i creure-me-les; entre compartir-ho o amagar-me dins meu.

Enguany he decidit intentar cercar la meva essència i ser el màxim de coherent amb mi: tot plegat com una mostra d’amor cap a mi mateixa i, alhora, és clar, cap als qui estimo i cap a l’univers en general. Perquè d’alguna forma si tots i cadascun de nosaltres brillem millor, tot té una llum més càlida.

Amb aquesta magnífica foto d’en Vicenç Lafebre miro la meva essència, la Nú, i somrient li dic: provaré de ser jo al 100% el màxim de temps possible.

I aprofito per agrair a en Valentín (que podeu seguir a: https://crea2vida.com/) que m’ajuda en aquest procés.

Gràcies, Martí Porter!

Fa temps en Martí Porter em va demanar que fes el pròleg de: “Carmen a Granollers. Ocell rebel” (Editorial Alpina. Col·lecció Marcòlic). M’ho vaig passar teta escrivint-lo.

El divendres (19 de gener) vam presentar el llibre a la Biblioteca d’Aiguafreda.

Com que sempre he pensat que m’ho va demanar perquè em veu molt Carmen i la Carmen, de Bizet, venia cigarrets i duia un clavell vermell amb el que seduïa, vaig preparar clavell22s de paper amb frases del llibre així com cigarrets que en comptes de tabac contenien literatura. I ho vam repartir entre el públic.

Una presentació diferent, amb un públic enriquidor, una bibliotecària autèntica i generosa i un Martí, com sempre, noble, íntegre i brillant.

(Gràcies Pilar Jarque per ser-hi i per compartir la foto dels clavells).

Quanta pissarra per escriure vida!

Si en una habitació hi ha foscor i obres les finestres i a fora hi ha llum, entrarà la llum però si pretens fer-ho al revés, que la foscor inundi la llum, no és possible.

(Magnífica foto d’en Vicenç Lafebre. Gràcies, amic meu)

 

Inspiració: respirar i crear

“Tot acte creatiu conté algun grau de transcendència. Es requereixen dos factors per produir-la: inspiració i passió. La inspiració d’una obra artística conté sempre algun toc de l’esperit diví, que permet a l’artista renunciar al seu jo i fondre’s amb la seva obra.”

L’espiritualitat del cos
Alexander Lowen
Editorial Paidós

Ponç Pons

El Rodamots ens recomana aquesta frase del dia:

Té raó Molière quan insinua: «Es pot ser bona persona i fer els versos malament», però també es poden fer grans obres i ser humanament un miserable.
—Ponç Pons (Alaior, Menorca 1956)

 

Si voleu subscriure-us al Rodamots podeu clicar aquí.

Passamaneria de Pruden Panadès

“Ignorava que un dia hauria de descobrir la qualitat elàstica de l’amor. Que aquella pulsió podia prendre formes planes o tubulars, però que sempre s’estenia sense trencar-se, suportant fins i tot amors inesperats.

Passamaneria
Pruden Panadès
Godall Edicions