Lletres a les aules: podeu demanar els meus tallers fins 31 octubre

Una de les activitats que faig és encomanar la passió per crear als alumnes de primària i secundària.

Si sou mestres o professors d’escoles i/o instituts podeu sol·licitar el meu taller a la Institució de les Lletres Catalanes fins el dia 31 d’octubre. Us deixo l’enllaç per si us pot interessar:

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/lletres-a-les-aules/autors-a-les-aules-u

 

L’experiència de la pèrdua de Joan-Carles Mèlich

Aquest llibre em reconeix, ha posat paraules a l’experiència, al dolor.

Us en deixo un fragment:

“Ser compassiu és ser a l’altura del que l’altre em demana. Sovint és una demanda no explícita, silenciosa. Ser compassiu vol dir saber-lo tractar adequadament, acompanyar-lo, fer-se càrrec del seu sofriment i millorar, en la mesura del possible, el seu estat. Tot pot començar amb una presència, o amb una abraçada, o amb una mirada, això és indiferent. El més important és ser-hi en el moment adequat, i que l’altre sàpiga que no està sol, que pot tenir confiança. La compassió es basa en la confiança, en l’atenció gratuïta.”

L’experiència de la pèrdua. 
Assaig de filosofia literària.

Joan Carles-Mèlich

Descobriment de Carles Amill a Vinyols i els Arcs

Fa pocs dies, gràcies a l’Elena Padrell, vam recitar a Vinyols i els Arcs, davant la sala d’exposicions Carles Amill. I tot i que anar a prop de Reus sempre garanteix un nivell considerable de màgia, aquesta vegada va ser extraordinària. I vam descobrir que la poesia de la Hilda Hilst sona bé amb un bon saxofonista de fons, o amb les campanades del poble. I abans de marxar una darrera sorpresa, un llibre, d’en Carles Amill com a pintor i dibuixant i en Jordi Cervera com a escriptor. Us en deixo un tast d’imatge i text…i per a mi, que fa 3 mesos que estudio el tarot des del vessant més artístic, em va fascinar la casualitat d’aquests mots.

08. Cadires de colors

Seurem,
viurem,
descobrirem el tarot de la sort,
badarem,
gaudirem del simulacre d’existir,
sí, gaudirem,
pensarem com fugir,
patirem
i, amb el gran silenci, oblidarem.

del llibre “Amb regust de pintallavis” Jordi Cervera / Dibuixos: Carles Amill (Arola Edicions)

 

Em vaig sentir identificada amb aquest llibre

El meu nebot gran, en Bernat, em va deixar el llibre “La iaia no hi toca” i em vaig sentir molt identificada. Una iaia poeta, que mai ha guanyat cap premi però que juga a escriure constantment, com a passió vital, i que li ensenya al seu net. Tant sols un infant hagi descobert una nova manera de mirar les paraules a través d’algun dels meus tallers de joc d’escriure, crec que ja valdria la pena el que faig.

“La iaia no hi toca” de José Ignacio Valenzuela (traduït per Tina Vallès); il·lustracions de Patricio Betteo. Editorial BirBiro