La nit de la iguana (Tennessee Williams)

A la Biblioteca Marc de Vilalba (Cardedeu) s’han iniciat uns clubs de lectura de teatre amb un projecte vinculat al TNC (Teatre Nacional de Catalunya) i m’ho estic passant teta amb les lectures recomanades.

Us deixo un fragment de “La nit de la iguana” de Tennessee Williams traduït per Carlota Subirós Bosch.

“Sóc un ésser humà, i quan un membre d’aquesta fantàstica espècie fa niu en el cor d’un altre ésser humà, la qüestió de la permanència  no és la primera o ni tan sols la darrera que es planteja…necessàriament…sempre.”

El càstig (Guillem Sala)

“Però educar s’assembla més a la jardineria que a l’enginyeria. Si ets jardiner, tu no fas créixer la planta, la planta creix per ella mateixa. No li poses les fulles, ni li pintes els pètals, ni li cargoles les arrels. La planta creix per ella mateixa si crees les condicions adequades.”

El càstig
Guillem Sala
L’altra editorial

Rossi (Assumpta Margenat)

 Dues novel·les en un volum. “Manolo” i “Escapa’t d’Andorra”

“I els costums no es poden canviar?…Encara seríem esclaus si no haguéssim canviat els costums!”

“A mi les coses provisionals se’m fan eternes.”

Rossi
Assumpta Margenat
Editorial Efadós
Biblioteca Andreu Martín

Misteris de la boira (Selena Soro)

“Els Arbis sempre diuen que hi ha dues àguiles dins de cada persona. L’una busca la foscor, l’altra busca la llum. L’una tria l’odi, i l’altra, l’amor. I sabeu qui guanya la batalla? No la més forta, ni tampoc la més intel·ligent, o la més valenta. La batalla la guanya l’àguila que decidim alimentar.”

Misteris de la Boira
Selena Soro
Premi Carlemany per al Foment de la lectura
Editorial Columna

L’hora violeta (Montserrat Roig)

“La Norma s’hi havia desfet, en cada un dels seus entrevistats, en cada un dels testimonis sobre els camps nazis. S’hi repetia, s’hi escampava. Vivia cada conversa com si fos l’única, la més important. Com si cada paraula, cada frase, tingués relleu per si sola, d’una manera que ni el mateix entrevistat podia copsar. Cada personatge tenia valor per ell mateix, era l’únic. Cada entrevista havia estat un acte d’amor, curt però intens. I, d’aquesta manera, fugia. No havia de mirar els seus propis ulls”

L’hora violeta (de la Montserrat Roig)

La trena (Laetitia Colombani)

Aquest llibre m’ha encantat i com que gira al voltant de tres històries de dones, a tres llocs del món molt diferents, però en el fons unides, n’he triat tres fragments, un per a cada territori. Aviso: són durs!

Índia:
“La Smita ha sentit més d’un cop aquestes xifres que esgarrifen: dos milions de dones assassinades al país, cada any. Dos milions de víctimes de la barbàrie dels homes, mortes en la indiferència general. I el món ni s’immuta. El món les ha abandonat.”

Itàlia:
“Aquí els homes són loquaços, els agrada parlar d’ells mateixos. A les dones els correspon escoltar-los. Tal com li va explicar la seva mare, se’ls ha de deixar brillar.”

Canadà:

Aleshores es diu que l’univers treballa de concert perquè es curi. Li ve al cap una frase del Talmud: Qui salva una vida, serà com si hagués salvat el món.