Divendres 2 de febrer es tanquen les inscripcions del taller a Granollers

Organitzem un taller al Centre Cívic Nord de Granollers: 

Diuen que a la vida cal plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Us convidem a escriure un llibre creant des del joc. Cuinarem una dotzena de texts: una truita de paraules rodona i gustosa.

Ens hi atrevim?

El principal requisit és dur ganes de poetitzar-nos la vida amb gestos senzills, quotidians: fer la llista de la compra, escoltar música, mirar-nos al mirall…tot ens pot dur a escriure, a viure. Algunes sessions poden ser fora de l’aula.

Nota: Al final del taller, s’editarà un llibre amb el treball conjunt de tots els participants.

A càrrec de: Núria Pujolàs

Horari: Els dilluns del 12 de febrer al 19 de març de 2018 de 18h a 20h

Organitza:
Xarxa Centres Cívics

Més informació a: 

El dimarts començo els tallers per a infants i joves

Aquest dimarts, 29 de gener de 2018, començo els tallers que faig a les escoles i/o instituts: enguany m’estreno a l’Escola Antoni Botey de Badalona.

Si després dels tallers que faré amb 70 infants aconsegueixo que a un de sol li brilli la mirada: serà un èxit al meu cor.

Podeu veure el vídeo aquí:

(Si voleu informació del taller podeu escriure’m a: nu@nuriapujolas.cat)

un instant màgic

Fa més de 4 anys que tinc la sort de treballar amb un ésser excepcional i molt bon professional, en Joan Naveros (de l’empresa d’audiovisual http://www.innodec.cat/). Redacto les notícies de la televisió local de Vilanova del Vallès i entrevisto vilanovins i vilanovines.

Dissabte, 20 de gener de 2018, en un campionat comarcal d’escacs vaig entrevistar un nen que em va fer somriure de valent: era un comunicador nat!

Som el que comuniquem, amb les paraules i amb els silencis. 

Aquest any busco la meva essència: nú

Fa 20 anys, per posar una xifra, que tinc una assignatura pendent: integrar el ser, el fer, el conèixer i el compartir. O sigui, ser coherent amb la meva essència. Aquest blog/web és un dels instruments per provar d’aconseguir-ho.

Us heu preguntat mai quins són els vostres dons o talents? Els sou lleials? En el meu cas crec que sempre he estat a la frontera entre saber qui era i ser-ho; entre conèixer el que sabia fer millor i fer-ho; entre conèixer les meves habilitats i creure-me-les; entre compartir-ho o amagar-me dins meu.

Enguany he decidit intentar cercar la meva essència i ser el màxim de coherent amb mi: tot plegat com una mostra d’amor cap a mi mateixa i, alhora, és clar, cap als qui estimo i cap a l’univers en general. Perquè d’alguna forma si tots i cadascun de nosaltres brillem millor, tot té una llum més càlida.

Amb aquesta magnífica foto d’en Vicenç Lafebre miro la meva essència, la Nú, i somrient li dic: provaré de ser jo al 100% el màxim de temps possible.

I aprofito per agrair a en Valentín (que podeu seguir a: https://crea2vida.com/) que m’ajuda en aquest procés.