Sigui el moment o no, continuo somiant

Parlar de somnis individuals ara mateix fa una sensació estranya, com de no ser-ne mereixedors o de no ser el moment adequat. Però us he de confessar que aquesta sensació m’ha acompanyat mitja vida i prefereixo buscar arguments nous per a l’altra mitja.

Fa pocs mesos vaig iniciar un projecte personal creatiu de reanimadora de paraules o de constructora de litúrgies poètiques. Quan l’explicava als amics m’esperonaven a seguir endavant, alguns com l’ Anna Mas, em va proporcionar fotos (boníssimes, per cert!) per al meu mur de Facebook. Altres, em van engrescar i no van dir allò de: com vols viure de la creativitat? T’has tornat boja?

Des de llavors que cada dia confio i treballo; treballo i confio. Pel camí he anat trobant baules que em fan creure més en el que faig. En Valentín Núñez (amb Crea2Vida) m’ensenya a brillar i la Teresa Domènec a lluitar per l’impossible, com fa ara ella. I a partir d’aquí he començat a trobar col•laboradors magnífics: el dissenyador Toti Valls amb Talking Wear; la xef Balbina Garcia amb l’espectacle gastronomicopoètic “Menja’t la vida”; els professors i professores que han confiat amb els meus tallers; els amics, com la Pruden Panadès i en Martí Porter, que m’han convidat a presentar el seu llibre i durant el procés una ajuda magnífica, l’artista Alba Valls, que va fer el logo de Nú i ara ha preparat aquestes targetes….mireu, mireu!…us agraden????