Permeteu-me que en aquesta ocasió subratlli dos fragments on em sento molt reconeguda:
“De vegades penso que la meva dèria pels jocs de paraules és un virus hiperactiu i que, tard o d’hora, seré jutjat (i comdemnat) com a responsable directe de molts contagis.”
El fragment següent fa referència a aquells conductors/es que aparquen damunt de la vorera i no permeten que les persones amb mobilitat reduïda puguin passar:
“El món continua pel de cabrons, però no penso muntar cap puta organització per combatre’ls.”
Quiet
Màrius Serra
Editorial Empúries
Un recull de contes, impactant, dur, ben escrit, d’un autor que desconeixia, en Damià Bardera, i que vaig trobar en l’Antologia de microrelats que ha dirigit en Jordi Masó.
