Núria Pujolàs Puigdomènech – Núria Pujolàs (@miramelsmots)

El cap de setmana del 21 al 23 de setembre de 2018 un grup de 15 persones vam conviure al Mas de Castelltallat en un retir organitzat per en Valentín Núñez (del projecte Crea2Vida) i una servidora com a dinamitzadora de paraules. Durant tota l’estada la cuina vegetariana ens va ajudar a alimentar la creativitat alhora que fèiem un massatge energètic intern.

Els diferents espais de la casa van acollir exercicis literaris ben diversos com escampar haikus del llibre “A punt” entre fulles de magnòlia en l’espai dels cedres. L’escriptura pautada i la mètrica senzilla dels versos japonesos era un dels formats endreçats, per dir-ho d’alguna manera, que van ser contrarestats per l’escriptura automàtica que ens va proporcionar un espai, semblant a una capella, juntament amb una essència i una música de fons. I ens vam definir posant-nos a l’escorça d’una alzina o vam jugar a imaginar tot estirant la corda dels textos absurds.

D’aquella experiència n’ha nascut un llibre on s’ha reservat l’habitació pròpia de cadascú (com diria la Woolf) i que la Núria Pujolàs ha maquetat a l’hora que afegia algun poema visual per encabir els textos redactats pels 12 autors/es.
El dissabte 17 de novembre ens vam trobar a Can Sagrera de Cànoves, a casa de la Fina, una de les 12 escriptores, per entregar-nos el llibre editat: una espècie de diari comunitari on cadascú, jugant, jugant, va explicar qui era i com entenia la vida en el moment que ens vam trobar.
Perquè la paraula és poderosa: digue’m com escrius i et diré qui ets o com estàs.