L’hora violeta (Montserrat Roig)

“La Norma s’hi havia desfet, en cada un dels seus entrevistats, en cada un dels testimonis sobre els camps nazis. S’hi repetia, s’hi escampava. Vivia cada conversa com si fos l’única, la més important. Com si cada paraula, cada frase, tingués relleu per si sola, d’una manera que ni el mateix entrevistat podia copsar. Cada personatge tenia valor per ell mateix, era l’únic. Cada entrevista havia estat un acte d’amor, curt però intens. I, d’aquesta manera, fugia. No havia de mirar els seus propis ulls”

L’hora violeta (de la Montserrat Roig)