Gràcies, Carles Hac Mor!

El poeta Carles Hac Mor em va ensenyar que tots som poetes! i així ho he entès per sempre més. Per a mi fou un democratitzador de l’escriptura, de l’art, de la creativitat i per això, i perquè mai vaig detectar-li supèrbia: l’admiro.

Vaig recitar a la trobada que es va fer a Sant Feliu de Guíxols el 22 de juny (dos anys després de la seva mort). El text que vaig triar és un joc de paraules escrit pensant en ell.

 

Et versaria
els versicles
fins que et versessin
oblidant que ets l’adversari
que mai seràs convers
d’aquest amor subversiu.

Et versaria
impedint-te conversar
ni diversions fora del vers
ni pretextos adversos:
Versant-te i prou!
sense esperar cap inversió
en intencions perverses
i sense creure mai
que ets el meu únic univers.

6 respostes a «Gràcies, Carles Hac Mor!»

Deixa un comentari